2011/10/06

TOR DES GEANTS-2011:Marc-i elkarrizketa

Marc Courmayeur-en.

 -Quan vas plantejar fer aquesta dura i llarga proba d'ultratrail?

Ho vaig decidir en poc més de dos hores. Soc una persona de decisions ràpides. En Bodi, company del club, estava molt motivat per fer aquesta bestiesa. Em vaig apuntar bàsicament per aquest motiu.

Champillon ( 2707m ), guztira 25 izan ziren.

-Com van estar encarats els teus entrenaments de cara a tanta distancia?

Els entrenaments no han estat el meu fort. He anant fent cosetes de muntanya durant tot l´any però amb poc desnivell. Vaig començar per la Matagalls-Montserrat, varies curses de 15-20 km de munyanya, 7 cims, Ehunmilak, Maratons de Vall Congost, Zegama, Berga, entrenos variats a prop de casa i 6-7 caminades fins Altafulla. L´esperança d´acabar la cursa es basava en el patiment que soc capaç d´aguantar.
-Que vas sentir quan van donar el tret de sortida i feies els primers mts de la cursa?

Estava molt tranquil els moments previs de la cursa. La veritat és que veia molts nervis en la cara dels companys. Vaig estar molt més nerviós el dia de la Ehunmilak. Els primers metres van ser els únics que vaig córrer en tota la cursa. Realment era curiós veure la gent animant pels carrers principals de Courmayer, et feien sentir especial.

-Com va estar la teva cursa i ens agradaria que poguessis explicar etapa per etapa ?

La cursa l´havia plantejat en fer una mitjana de 55km diaris a un ritme lent per així no carregar en excés les plantes dels peus, la meva màxima preocupació. Sabia però que a un ritme baix tindria poc temps per descansar. Aquest crec va ser el meu error, el no descansar quasi gens. D´entrada puc dir que mai havia utilitzat pals de trekking, una altra bogeria meva al debutar en la cursa considerada la més dura del món (tenint en compte la distancia de 330km i el desnivell acumulat de 48.000 metres).
Col Arp ( 2538m ), lehen lepoa.

Etapa 1 (Courmayer-Valgrisenche) 48km amb +3750

La primera etapa evidentment era de tanteig. Vaig fer un equip amb dos amics vascos que ja coneixia de la Ehunmilak i això va ser perfecte. Va ser el dia on les condicions climàtiques van ser les més adverses, ens va ploure amb molta intensitat i també deu ni do amb el vent que hi havia en algun cim. Aquesta etapa la vaig cobrir en unes 15h. Descans de 1h per menjar, alguns estiraments i “sant” tornem-hi. A per la segona etapa!>

Etapa 2 (Valgrisenche-Cogne) 53 km amb +4137

Duríssima aquesta etapa. Aquí ja vaig veure que això era més seriós del que em pensava. Pujar un cim de 3.000 metres amb 1250+ en 5 km, un altre de 3.300 amb també 1200+, etc.. Era alucinant. En un dia havia fet més cims de 3.000 metres que en tota la meva vida!!!! Només havia fet el Puigmal feia dos mesos (2.950 metres). Vaig finalitzar l´etapa en 22h justes. Moltes parades per estirar i sobretot anar guardant. Encara quedava molt. Anava prou bé i amb força marge sobre els temps de tall. Aquí vaig dormir 45´al final d´etapa.

Etapa 3 (Cogne-Donnas) 46km amb +1383

Aquesta etapa ja començava a notar “cosetes” a les cames. La vaig fer pràcticament sol. Portava 110km i vaig parar a dormir en un refugi 45´ mal comptats i que em van saber a gloria. Era questió d´anar fent “migdiades” d´aquestes. Els quilòmetres anaven passant fins que vaig cometre l´errada greu de perdre´m al km 148, just abans d´arribar al final d´etapa. Vaig seguir una marca (fletxa groga) que no era de l´organització i em vaig endinsar en una muntanya tipus Montserrat. Es va fer fosc i negre ràpidament i em vaig posar histèric ja que no trobava la sortida, fins el punt de trucar al SOS de l´organització. Finalment vaig recuperar les marques i vaig poder sortir d´allà. Sempre recordaré aquell lloc. Vaig fer fotos de les marques errònies del lloc i al final d´etapa les vaig enssenyar a l´organització que va quedar paralitzada, van anar rapidament al lloc per evitar més errades. Un company de les Illes Canaries li havia passat el mateix. Jo estava molt emprenyat, havia perdut quasi 2 hores, no podia descansar, no hi havia temps per perdre. Menjar, canvi de roba i a recuperar temps perdut. Etapa coberta en 18h.

Etapa 4 (Donnas-Gressoney) 53km 4584+

Havia notat alguna punxada a la part final de l´etapa 3 al lateral de la cama esquerre, a la zona del genoll i això m´havia deixat molt preocupat. Suposo que el no descansar pràcticament gens va fer que això anes en augment. Aquesta etapa era duríssima, una altra etapa amb mes de +4000. Vaig tornar a agafar son i vaig fer una altra migdiada de 1h a darrere un arbre. Al despertar semblava que anava begut, tela amb les sensacions viscudes, totalment noves per mi. Vaig arribar a l´equador de la cursa (km 165) sense gaires problemes però a partir d´aquí vindrien els grans problemes. Les baixades van ser el meu enterrament. Aquella punxadeta al lateral del genoll va anar creixent fins el punt que no podia fer cap baixada. Desesperació total, m´havia sortit una lesió en poc més de 5km. Vaig fer-me un massatge, vendatge, treure´m la plantilla per pronar cap a dins i aixi descansar l´exterior de la cama…. No hi havia salvació. La baixada imposible, ja m´ho coneixia allò, tenia periostitits i inflamacio del lligament lateral extern del genoll. Ja havia tingut aquella lesió, vaig explotar a plorar com un nen. Plorar per una cursa, increible. Vaig plorar per tota la gent que m´havia donat suport. Volia dedicar la cursa a tots ells. Havia fet 4km en 4h, un infern la última baixada on ja baixava assegut a terra. Km 178, final de cursa. Destacar com a positiu que em van venir a buscar amb helicòpter i vaig gaudir de unes vistes extraordinaries dels Alps.

Gran Paradiso ( 4067m ).

-Quina va ser la més dura?

L´etapa més dura per mi va ser la tercera on em vaig perdre. Realment però va ser la segona pel desnivell que hi havia.
-Quantes hores vas dormir i què menjables?

Dormir fins a l´abandonament (dimecres migdia) diría que vaig dormir unes 2 hores en total. El poc descans crec que va ser molt negatiu per mi. El menjar era molt bo, tot a base de pasta, caldos, galetes, embotits… Em va comentar l´organització que es cremaven 9.000 calories diaries, he arribat amb uns 3kg menys acasa.



-Com anaves per la nit sense dormir gaire, veies bé el circuit?

El descansar 30´era com descansar 6h. L´experiènca de la Ehunmilak (única cursa de més de 85km que havia fet) crec que em va ajudar bastant a l´hora de gestionar bé la son. No vaig patir en excés en aquest sentit.
-Quin va ser el moment més dur i que va ser ho més dur?

Un moment molt dur va ser quan em vaig perdre i que em vaig posar molt nerviós. Però potser recordo l´abandonament com el moment més dur.

Parte hartzaileak helmugara iristen.

-Quan vas veure que tot s'acabava i què vas sentir quan vas tenir que abandonar?

Va ser una impotencia molt gran. Veure que vas bé de tot i que de cop et surt una lesió em va enfonsar. Molta rabia. No tenia cap butllofa al peu, sense son… tots els elements els havia guardat bastant però el tema que aparegués una lesió no hi comptava. Encara avui estic emprenyat, però la vida continua.

Mont Blanc ( 4810m ) ingurua, Bonati aterpera jeisten.

-Vas coneix gent de tot arreu, quines van ser les més curioses o amb quina histories et quedaries?

El conèixer gent és lo millor. Sobretot he conegut gent de l´estat español (Vascs, catalans, illes canaries..). De fet la muntanya és un món molt petit a nivell de persones i al final tots són els mateixos. És un ambient molt agradable i la companyonia és molt gran. Em quedo amb la historia del Joel de Sabadell que volia fer la cursa acompanyat dels seus gossos (l´organització no el va deixar portar els gossos al final, nomes 1era etapa). Aquest noi va venir des de Sabadell amb bicicleta (700km en una setmana) i després va fer la cursa on va acabar evidentment. Un animal de la muntanya.

Antolakuntzak lan handia egin zuen. Mila esker!

-Com va ser l'organització?

L´organització impecable. En tot moment estan pendents dels participants. Màxima puntuació.

Col Malatra ( 2936m ), azkena!
Marc-ek datorren urtean pasatuko du, ziur!
-Amb que et quedes de tot el que has fet?

Em quedo amb tot el que he après. També que haig de ser més humil amb el meu cos i entrenar de forma adequada. També que fer una cosa així s´ha de preparar com deu mana i també que si puc tornare al Tor de Geans. També estic super content de la gent que he conegut i també pel tomb amb helicòpter que vaig fer. Però amb el que em quedo més és amb amb tot el suport que he rebut des de Vilafranca i rodalies via sms.
-Des de la nostra web hem fet un seguiment dia a dia, i molta gent t'ha seguit, tens algo a dir a totes aquestes persones que han estat darrera de un ordinador veiem el teu desenvolupament en la cursa?

Ha estat increíble el total de sms que anava rebent en la cursa. Era emocionant, una experiencia única per mi. Volia acabar la cursa per agrair a tothom el seu suport. Només puc dir una cosa, GRÀCIES, MIL GRÀCIES.
-Valoració final:

He après moltíssim. Crec que hi haurà un abans i un després en mi. Vull preparar-me com deu mana partir d´ara. Ara a recuperar la lesió i després a entrenar. Estic més motivat que mai.
Zorionak Marc, hurrengo urtean bukatuko dezu!

-Alguna cosa a dir?

Doncs que a la vida s´ha de valorar el que tenim i amb les situacions extremes que he passat ho he tornat a veure. Felicitar enormement al Bodi per la gesta que ha fet, és realment un crack. És el meu referent en aquestes distancies. Espero que un dia pugui estar a la seva alçada, caldrà molt d´entrenament però. Agraeixo també a tota la meva familia i els amics que m´heu animat des de casa. Em quedo amb això, moltíssimes gràcies! Una gran abraçada a tots!! Si el cos aguanta tornaré al Tor de Géans, ho prometo.



No hay comentarios:

Publicar un comentario